
Índex
Sostenibilitat econòmica i financera: és a dir, poden els resultats de la cooperació tecnològica seguir aportant un benefici econòmic un cop la cooperació tecnològica ha acabat? Per exemple, els beneficis de la introducció de nous cultius no poden mantenir-se, si les restriccions a la venda no es resolen. De la mateixa manera, la sostenibilitat econòmica (no confondre amb financera) pot estar en perill si els usuaris finals segueixen depenent en activitats i recursos amb grans subsidis.
Tots els problemes plantejats a escala planetària i local tenen un denominador comú i radiquen en l'actual forma de funcionar de l'actual sistema econòmic. El model avui dominant és aquell que diu que l'economia va bé quan creix el producte interior brut (PIB). Aquest model no té en compte quant costa a la col·lectivitat en termes ecològics i socials el creixement d'un punt del PIB. No té en compte que la capacitat de creixement econòmic és finita ni tampoc té en compte les limitacions del sistema natural que estan portant el planeta a l'infart ecològic.
La perversió del sistema vigent de comptabilitat pot arribar a extrems insòlits. És el cas del gravíssim terratrèmol de 1994 a Kobe (Japó). Algú amb autoritat va pronosticar un impacte positiu en la reconstrucció de la zona de Kobe en el producte interior brut japonès. Al cap de pocs dies va començar a pujar la borsa de Tokio. Tenim un sistema de mesura que permet afirmar que és bo per l'economia que hi hagi destrosses.
Sense anar tant lluny, a casa nostra, el "sistema" estableix que els accidents de trànsit tenen globalment un impacte positiu en l'economia del país, perquè donen treball a asseguradores, als mecànics, als sanitaris, a les funeràries, etc.

Aquesta definició és la de l'informe de la Comissió Brundlandt. La senyora Brundlandt és la primera ministra de Noruega i l'any 1990 rebé l'encàrrec de l'ONU de redactar un primer informe per preparar la Cimera de la Terra de Rio de Janeiro dos anys més tard.
Hi ha d'altres definicions també interessants com és la que proposen D. Pearce, A. Markandya i E.B. Barbier, i en la qual es diu que en una societat sostenible no hi ha d'haver:
Una altra definició es deu a H. Daly. Aquesta persona proposa que una societat sostenible és aquella en la qual:
I a escala local: